Un bussejador recull una mostra de formigó romà.
No és cap secret que els romans fossin grans constructors. Després de segles de meteorització i ús, molts dels seus edificis encara es mantenen actualment. Recentment, investigadors de la UC Berkeley van tenir l'oportunitat d'estudiar mostres de formigó romà preses d'un port proper a Nàpols, Itàlia. Aquest estudi aporta una nova llum sobre per què el formigó romà és més fort i ecològic que el formigó que fem servir actualment.
La recepta dels romans era essencialment calç, cendra volcànica i aigua salada. La interacció entre aquests ingredients produeix hidrat de silicat de calci-alumini (CASH), que és el material d’unió. L’estudi també va revelar que el formigó romà conté tobermorita, un material amb una estructura de molècules molt organitzada i molt forta.
Els investigadors també van trobar que el procés romà de creació de formigó allibera menys diòxid de carboni que el mètode actual. El ciment Portland requereix una quantitat extrema de calor per produir, mentre que els romans feien servir un material natural, la cendra volcànica. Hem experimentat amb l’ús de cendres volcàniques i, més habitualment, de cendres volants, per substituir el ciment Portland, però fins ara no hi havia manera de saber fins a quin punt seria fort aquest tipus de formigó.
Tot i que el formigó romà és més fort i té menys impacte sobre el medi ambient, és probable que no substitueixi la nostra versió moderna. El seu formigó no es va assecar tan ràpidament com el fabricat amb ciment Portland i el temps és diners en molts projectes. El que esperen els investigadors de Berkeley és que la indústria del formigó faci un cop d'ull a les seves pràctiques i pugui aprendre alguna cosa dels romans.
Aquesta investigació es va publicar en línia el 28 de maig de 2013 a Revista de la Societat Americana de Ceràmica . L’equip de recerca estava dirigit per Paulo Monteiro i Marie Jackson de la UC Berkeley.
Obteniu més informació sobre història del concret
